La Coral Rios de l’Estudi Itzà m’ha demanat escriure sobre Biodansa per explicar el que fem al grup que tenim en marxa en aquest espai els dijous a les 16h. Aquí us ho deixo escrit:

Per Laura Garcia Jordan. Periodista, antropòloga i facilitadora de Biodansa Sistema Rolando Toro a www.lavidaendansa.com

Sempre amb la sensació que les paraules no són prou, vaig trobant la manera d’anar enfilant un discurs entenedor per explicar què és la Biodansa. Ara, em vaig quedant amb aquest:

La Biodansa, la dansa de la vida, és una manera de conèixer i desenvolupar el que som, la nostra identitat, amb tota la senzillesa i la profunditat del que significa.  El moviment i la trobada amb els altres, acompanyats de música, faciliten una vivència integradora, la sensació de sentir-nos vius aquí i ara i una manera de conèixer el món i trobar sentit i benestar en la nostra ‘dansa’ vital.

Torno i torno i retorno a l’intent d’explicar, de descriure la profunditat i alhora la senzillesa del que ens proposa el sistema Biodansa1. I ho faig convençuda de la impossibilitat de poder explicar en quatre, quinze o cent ratlles el sentit profund del procés viscut per cadascuna de les persones en cadascuna de les sessions.flor

Avui m’agrada retornar a les paraules del creador de la Biodansa, el xilè Rolando Toro de Araneda, que va començar a desenvolupar-la durant els anys 60, quan escriu: ‘La base conceptual de la Biodanza proviene de la meditación sobre la vida; del deseo de renacer de nuestros gestos despedazados y de nuestra vacía y estéril estructura de represión: es decir, proviene con certeza de la nostalgia del amor’ (Toro, Rolando. Biodanza. Editorial Cuarto Propio, 2007). M’agrada, perquè mentre ho escric, tornen sense quedar-s’hi prejudicis antics, que abans em feien difícil parlar de l’amor com a eina de transformació personal i col·lectiva. I m’emociona, perquè ens proposa una possibilitat de transformació, que és alhora tant subtil, com profunda i, perquè no dir-ho, revolucionària. Sobretot, perquè el procés de creixement o transformació aquí sempre és desde l’amor, la cura i sempre, sempre, és un procés col·lectiu.

L’experiència pròpia i el que he anat sentint als grups en què he participat i els tallers i grups que vaig facilitant, és que la proposta de Biodansa arriba i a vegades es queda per molts ‘canals’ diferents: per l’alegria, per l’escolta, per la vitalitat, per la possibilitat de descansar, perquè tot moviment és benvingut, per la possibilitat d’explorar i expressar-nos en un entorn segur i de confiança, per la progressivitat, per l’aprenentatge de l’autorregulació, per la cura, el benestar, l’amorositat, l’afectivitat, la connexió amb el plaer, amb la vida, amb els altres, amb la diversitat… per la trascenència, per la senzillesa…

I ara vaig recordant que potser si jo m’hi vaig quedar, segurament també va ser per unes paraules que tantes vegades he sentit i que a mi m’agrada reproduir a qualsevol persona que hi arriba per primera vegada: ‘Aquí no has de fer res que no vulguis… Tot i que sempre tens la possibilitat de fer-ho.’

 

nota al peu

1. O millor dit, Biodanza, que és com caldria escriure-ho correctament seguint les indicacions de l’IBF, l’International Biocentric Foundation, institució que regula el desenvolupament de la Biodansa al món i que em va reconèixer com a facilitadora de Biodanza Sistema Rolando Toro (SRT), després de tres anys de formació oficial a l’Escola de Biodanza SRT de Barcelona.