Del cicle de la vida i de que sempre som, sempre. D’això en parla un conte preciós, Dents de lleó, amb una frase que sona i ressona i que va prenent cos amb il·lustracions que dónen vida: ‘Les dents de lleó són dents de lleó’, diu. Fa uns dies el compartíem, ens feia riure i somriure, obria preguntes, sorpreses i estranyeses. I potser, entre paraula i moviment, s’encenia alguna llumeta. Va ser fa un parell de setmanes a l’escola Catalònia de Barcelona. Ja fa uns mesos que els divendres ens trobem amb un grup de nens i nenes d’entre 10 i 11 anys a migdia, quan ja han acabat les classes. Ho fem dins del marc de la proposta per trobar lloc al silenci, al ‘silenci de cadascú’, durant les hores de migdia a l’escola. Fem Biodansa amb la proposta ‘Integrant en moviment’ que porto des de La vida en dansa. És un espai voluntari amb el compromís de quedar-s’hi durant tot un trimestre. I això ja és tot un aprenentatge! Hi posem moviment, paraula i dibuix. I parlem i experimentem sobre cuidar, escoltar, passar-ho bé, confiar… I sempre, és clar, amb els altres, amb el grup. I cada dia és una aventura. A vegades sorgeix el caos. I, d’altres, l’alegria, l’emoció que no té paraula, el desacord, el joc, l’emprenyament, la sorpresa, la descoberta… I li anem donant espai i forma. I aprenem, aprenc molt.