Del cicle de la vida i de que sempre som, sempre. D’això en parla un conte preciós, Dents de lleó, amb una frase que sona i ressona i que va prenent cos amb il·lustracions que dónen vida: ‘Les dents de lleó són dents de lleó’, diu. Fa uns dies el compartíem, ens feia riure i somriure, obria preguntes, sorpreses i estranyeses. I potser, entre paraula i moviment, s’encenia alguna llumeta. Va ser.. Read More